dijous, 4 d’octubre del 2012

RESPONSABILITATS, JUBILACIONS I CAMPI QUI PUGUI...



Després d’haver llegit a  la premsa i sobretot en blogs, tots els articles i pensaments que ha generat la manifestació del passat dilluns, m’han vingut ganes de participar en el ball d’opinions amb la meva cançó.

Segurament el meu “single” no aportarà res de nou, ni serà la cançó de la tardor, (tampoc ho pretenc), però serà un tema més en la llista dels 40 principals de la manifestació del 1 d’octubre.

Se’m fa difícil explicar el que crec, de fet penso que tots els implicats tenen part de raó i cap d’ells posseeix la veritat o la solució absoluta o única.

Com que no tinc ganes “d’adornar” el meu escrit d’avui, i segurament em falta recursos i coneixements per argumentar el que penso, vaig de ”cara a barraca”:

- Si, hem demostrat que la societat Andorrana està fracturada i és totalment insolidària.

- No, comparteixo l’actitud mostrada per uns pocs incivilitzats  al final de la manifestació, ni comparteixo i repudio la intenció d’altres que volien tirar ous des de la plaça del Poble. Els extremistes i els radicals fan un flac favor a la situació actual.

- Si, em preocupa començar a veure ira i tensió als rostres de la gent, treballadors públics o no, bé em preocupa més els problemes dels treballadors humils que no tenen la feina garantida.

- No, som els funcionaris, ni els treballadors del privat els culpables o causants d’aquesta crisis.

- Si, cal governar amb responsabilitat, però també ens cal una llei de responsabilitat política, hem comprovat que alguns dels polítics que han gestionat el nostre país en els últims 25 anys, ho han fet de forma irresponsable. I tal dia farà un any...  (vull creure que inconscientment o per ignorància)

- Si, cal una reflexió per part dels funcionaris, i quan abans entenguem que ja no lliguem els gossos amb llonganisses, i que som els primers que hem de contribuir  a tirar endavant, abans avançarem.

- Si, (si no hi ha voluntat de canvi per les parts), s’han de respectar les condicions de jubilació que tenen els funcionaris i   que al seu dia els polítics  de torn els hi van establir. (al meu parer, i a dia d’avui, exagerades, però les van establir )

- Si, s’ha de canviar l’actual sistema de jubilacions dels treballadors de l’estat, el model vigent és insostenible i irracional.  S’ha de fer però, des del diàleg i amb els treballadors del estat conscienciats del context que ens envolta i ens toca viure.  WIN – WIN

- Si, avui per avui, els funcionaris som uns privilegiats !!!!  - I no per la jubilació, (que no sé com acabarà), som uns privilegiats pel fet de tenir feina.


- Si, Hem de demostrar més que mai als nostres conciutadans (que en definitiva són els que ens paguen) que els funcionaris som professionals, responsables, ens agrada la feina que fem i la fem per vocació (al menys jo)

- No hi havia anat ningú abans, (ni jo tampoc).  On eren el 95% dels manifestants del dilluns, els passats dies 1 de maig, quan els treballadors del privat reclamaven la nostra solidaritat per reivindicar millores laborals?
– Segurament teníem alguna cosa millor a fer....


Aprofito que vaig llençat.....

-No tenien temps la majoria d’empresaris del país  per preocupar-se de les jubilacions i els salaris dels funcionaris quan feien els diners a cabassos, i quan la majoria de jornals de la funció pública  eren inferiors als jornals del privat.

- Si, m’entristeix,  i molt, veure com amics i coneguts es queden sense feina a diari o han de tancar el seu negoci.

- No poden marxar del país molta gent que ho passa malament i estan desesperats, entre diversos motius, i bàsicament, per que Andorra és el seu país.

- No podem continuar gaudint de prestacions, subvencions ni viure en el país que hem viscut fins ara, si no comencem a contribuir econòmicament de forma justa i segons les rendes a les arques de l’estat.

-SI, s’ha de fer una llei de Funció Publica que acabi amb els incompetents i paràsits (que malauradament n’hi ha).
Ens cal una revisió de la  llei de la CASS, a l’igual que necessitem com l’aire, la reforma del model sanitari que s’ha engegat

-SI, estic convençut que hi ha una gran majoria de funcionaris ( de l’administració general i dels cossos especials) responsables, honestos, i treballadors  vocacionals. 

-SI, ens calen polítiques de reactivació econòmica i no pas de contenció o de retallades, si traiem  a la gent el poc “calè” que podien fer córrer més enllà dels productes bàsics...   això s’acaba d’enfonsar.

I apreciats lectors....... ja m’he cansat i casi deprimit d’escriure i de pensar en la situació actual.

Abans d’acabar però vull mencionar a la  @marisolfperez , al @Bernat_E , @marcuen , al Gabriel Fernandez i altres articulistes, “tuitaires” i “Faceboocaires”  anònims, que amb els seus escrits, comentaris i visions particulars, ( les quals comparteixo gairebé al 100 x 100 i inclús alguna frase he transcrit ) m’han motivat inconscientment ha escriure aquest post, que la veritat, no hem venia massa de gust fer no el tornaria a fer, i que alguna discussió i/o enuig em provocarà.

Ens trobem per la xarxa !!!

1 comentari:

  1. Molt bé, Jordi! SI cal la veu dels funcionaris, dels cossos especials, de tots aquells que se senten afectats, fins i tot maltractats, per una situació injusta.
    Totalment d'acord. No tocaria ni un a coma. I moltes gràcies per citar-me. Ha estat un plaer contribuir en alguna cosa les reflexions que exposes.

    Una abraçada,

    ResponElimina