dimecres, 9 de setembre de 2015

L’ALTRA HISTÒRIA DE L’ANDORRA LAND ART



A un dia per la inauguració oficial del certamen Andorra Land Art voldria felicitar públicament a Reunió de Papaia i més concretament al meu estimat Pere Moles, per la gran iniciativa i per la gran feina realitzada per tal que l’Andorra Land Art esdevingui una realitat.


Us podria explicar del que es tracta aquesta Biennal, els artistes que hi venen i els emplaçaments de les obres que s’hi exposen, però tota aquesta informació la trobareu a la web: www.andorralandart.com millor explicada del que ho pugui fer jo. L’objectiu del meu escrit és el de reconèixer la tasca feta pel visionari del Pere i el grup d’amics i professionals que l’han acompanyat en aquesta aventura. 


Vagi per endavant que no sóc gaire entès d’art en general i menys en Land Art, però si que us puc i vull narrar un boci de la història que hi ha al darrera d’aquest projecte.

Com que tinc la sort de formar part de l’entorn del Pere, fa molt temps, que sento parlar del concepte “Land Art” o d’art mediambiental. Concepte, que a l’igual que a molts de vosaltres, (suposo) en sentir-lo per primera vegada em va causar una sèrie de dubtes i d’estupefacció...

Ja fa alguns anys, sempre que coincidia amb en Pere (que és molt sovint...) m’anava il·lustrant en aquest món, quan parlava i parla encara avui, d’aquest tipus d’expressió artística ho fa amb passió i sentiment. Us asseguro que li canvia la cara i se l’il·lumina l’expressió, podia i pot parlar del tema tot el temps que l’altre interlocutor vulgui dedicar a escoltar-lo.

Mentre continuava treballant en la seva altra passió i feina, el disseny gràfic, de forma natural el Pere s’obsessionà amb l’art a la natura, casi adoptant-lo com a “modus vivendi”. El resultat del que veurem en les nostres contrades, no neix com un bolet... no és fruit d’uns dies de treball i quatre cops de fil. Darrera hi ha moltes milles recorregudes i molts indrets explorats on el Land Art ja està implantat i transmeten a la gent que els visita, el que fa l’art: Sensacions, sentiments, emocions, etc..

El que avui és el comissari de la primera biennal de Land Art a casa nostra, ho és  bàsicament per l’entusiasme, pel sacrifici, per l’experiència, per la formació i devoció constant per l’art i per la immersió passional que ha experimentat en aquest món els darrers anys.
La seva capacitat i tossuderia l’han portat a aconseguir, al meu entendre, una fita increïble el l’historia de l’art a Andorra. Fita que evidentment no ha aconseguit sol. Quan la biennal s’estava coent, va unir un gran equip de professionals que dedicant-s’hi en cos i ànima han cuinat  aquest plat que finalment es podrà servir a partir demà dia 10 de setembre. Permeteu-me que faci una  menció especial pel Jordi Solé, el Tito i com no, la Neus. Sense la seva aportació d’oxigen, vitalitat i fins i tot alguna quota de racionalitat, el somni del Pere no s’hagués fet realitat.



Desitjo de tot cor que el públic consumidor d'art del nostre país, així com els que ens visitin, l’Andorra Land Art, les obres que s’hi exposen i el ventall multidisciplinar dels seus creadors compleixi les seves expectatives, i tinguin una molt bona crítica de la biennal.

FELICITO a tot l’equip que heu fet possible l’Andorra Land Art, als col·laboradors, i als patrocinadors. A punt de començar, per mi, la biennal ja és tot un èxit! 

Per cert, l’obra “Estripajecs” es simplement genial!

1 comentari:

  1. Hola. He estat uns dies a Andorra i he gaudit molt, trobant-me l'art on no te l'esperaves. Avant ALA.

    ResponSuprimeix