Després d’haver llegit a la premsa i sobretot en blogs, tots els
articles i pensaments que ha generat la manifestació del passat dilluns, m’han
vingut ganes de participar en el ball d’opinions amb la meva cançó.
Segurament el meu “single” no aportarà res de nou,
ni serà la cançó de la tardor, (tampoc ho pretenc), però serà un tema més en la
llista dels 40 principals de la manifestació del 1 d’octubre.
Se’m fa difícil explicar el que crec, de fet
penso que tots els implicats tenen part de raó i cap d’ells posseeix la veritat
o la solució absoluta o única.
Com que no tinc ganes “d’adornar” el meu escrit
d’avui, i segurament em falta recursos i coneixements per argumentar el que
penso, vaig de ”cara a barraca”:
- Si, hem demostrat que la
societat Andorrana està fracturada i és totalment insolidària.
- No, comparteixo l’actitud mostrada
per uns pocs incivilitzats al final de
la manifestació, ni comparteixo i repudio la intenció d’altres que volien tirar
ous des de la plaça del Poble. Els extremistes i els radicals fan un flac favor
a la situació actual.
- Si, em preocupa començar a
veure ira i tensió als rostres de la gent, treballadors públics o no, bé em
preocupa més els problemes dels treballadors humils que no tenen la feina garantida.
- No, som els funcionaris, ni
els treballadors del privat els culpables o causants d’aquesta crisis.
- Si, cal governar amb
responsabilitat, però també ens cal una
llei de responsabilitat política, hem comprovat que alguns dels polítics
que han gestionat el nostre país en els últims 25 anys, ho han fet de forma
irresponsable. I tal dia farà un any... (vull
creure que inconscientment o per ignorància)
- Si, cal
una reflexió per part dels funcionaris, i quan abans entenguem que ja no
lliguem els gossos amb llonganisses, i que som els primers que hem de
contribuir a tirar endavant, abans
avançarem.
- Si, (si
no hi ha voluntat de canvi per les parts), s’han de respectar les
condicions de jubilació que tenen els funcionaris i
que al seu dia els polítics de
torn els hi van establir. (al meu parer, i a dia d’avui, exagerades, però les
van establir )
- Si, s’ha
de canviar l’actual sistema de jubilacions dels treballadors de l’estat, el
model vigent és insostenible i irracional.
S’ha de fer però, des del diàleg i amb els treballadors del estat
conscienciats del context que ens envolta i ens toca viure. WIN – WIN
- Si, avui
per avui, els funcionaris som uns privilegiats !!!! - I no per la jubilació, (que no sé com
acabarà), som uns privilegiats pel fet
de tenir feina.
- Si, Hem
de demostrar més que mai als nostres conciutadans (que en definitiva són els
que ens paguen) que els funcionaris som professionals, responsables, ens agrada
la feina que fem i la fem per vocació (al menys jo)
- No hi havia anat ningú
abans, (ni jo tampoc). On eren el 95%
dels manifestants del dilluns, els passats dies 1 de maig, quan els
treballadors del privat reclamaven la nostra solidaritat per reivindicar
millores laborals?
– Segurament teníem alguna cosa millor a fer....
Aprofito que vaig llençat.....
-No tenien temps la majoria
d’empresaris del país per preocupar-se
de les jubilacions i els salaris dels funcionaris quan feien els diners a
cabassos, i quan la majoria de jornals de la funció pública eren inferiors als jornals del privat.
- Si, m’entristeix, i molt, veure com amics i coneguts es queden
sense feina a diari o han de tancar el seu negoci.
- No poden marxar del país
molta gent que ho passa malament i estan desesperats, entre diversos motius, i bàsicament,
per que Andorra és el seu país.
- No podem continuar gaudint
de prestacions, subvencions ni viure en el país que hem viscut fins ara, si no comencem
a contribuir econòmicament de forma
justa i segons les rendes a les arques de l’estat.
-SI, s’ha de fer una llei de
Funció Publica que acabi amb els incompetents i paràsits (que malauradament
n’hi ha).
Ens cal una revisió de la llei de la CASS, a l’igual que necessitem com l’aire, la reforma
del model sanitari que s’ha engegat
-SI, estic convençut que hi ha
una gran majoria de funcionaris ( de l’administració general i dels cossos
especials) responsables, honestos, i treballadors vocacionals.
-SI, ens calen polítiques de
reactivació econòmica i no pas de contenció o de retallades, si traiem a la gent el poc “calè” que podien fer córrer
més enllà dels productes bàsics... això
s’acaba d’enfonsar.
I apreciats lectors....... ja m’he cansat i casi
deprimit d’escriure i de pensar en la situació actual.
Abans d’acabar però vull mencionar a la @marisolfperez , al @Bernat_E , @marcuen , al
Gabriel Fernandez i altres articulistes, “tuitaires” i “Faceboocaires” anònims, que amb els seus escrits, comentaris
i visions particulars, ( les quals comparteixo gairebé al 100 x 100 i inclús alguna frase he transcrit ) m’han
motivat inconscientment ha escriure aquest post, que la veritat, no hem venia
massa de gust fer no el tornaria a fer, i que alguna discussió i/o enuig em
provocarà.
Ens trobem per la xarxa !!!