LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ amb NOM I COGNOMS
Admiro les persones que com és diu al carrer, “van de
cara” i diuen el que pensen, encara admiro i m’agrada més
la gent franca que opina, reflexiona i crea debats oberts sobre temes sensibles
i actuals, i no faig referència només de periodistes o polítics (que també n’hi
ha algun que m’agrada...) em refereixo, més aviat a aquell “ciudadano de a pié” com diuen en castellà.
Em Definiria com a una persona que procuro dir
sempre el que penso, de vegades ho faig diplomàticament o de manera
políticament correcta, però d’altres, sense pèls a la llengua. (en algun “fregao” m’he posat...) El fet d’expressar-me
clarament i sense hipocresies em fa sentir bé, m’alleugereix ... això si, sempre amb respecte i rubricant amb el meu nom.
Si tirem una dotzena d’anys enredera era difícil
fer sentir la teva veu sinó enviaves una carta o un correu electrònic al director
d’un mitjà de comunicació, era incòmode o complicat poder opinar públicament.
Des l’aparició dels primers mitjans de
comunicació digitals, (sobretot els
diaris) i amb l’amplíssima oferta actual de canals de comunicació, és molt
fàcil “ dir la teva” , massa fàcil. Si
afegim el potencial que tenen en l’actualitat les xarxes socials (twitter, facebook,
linkedin etc....) crec que puc afirmar amb rotunditat que, qui vol manifestar-se públicament pot i té totes les facilitats per
fer-ho.
Fins aquí, crec que no he dit res que no
sabéssiu.... La reflexió ve ara :
- La possibilitat i facilitat que tenim a dia
d’avui per opinar, reflexionar, criticar, explicar i copsar aspectes
relacionats amb els sentiments, emocions i interessos de moltes persones,
empreses o entitats és “brutal”. I no dubtem gens ni mica a signar amb NOM I COGNOMS, una opinió positiva ,
una felicitació, una lloança o un recolzament, a més ja procurem que se sàpiga.
Però amics, això no és ben be així...
Existeix un aspecte molt negatiu dins d’aquest
món i dins d’aquesta “nova” manera de comunicació i/o interacció. És un fet, o millor dit, una
manera de fer que m’indigna, censuro i
que em provoca ràbia i fastig.
És la maldat i prevaricació d’aquella gent que usa
aquestes eines interactives amb l’afany
de destruir, danyar, ferir, difamar, insultar o calumniar... I el més deplorable de tot és que, ho fan des
de l’anonimat i sota l’escut d’un pseudònim, “nick”, “alias” o diga-li com vulguis, operen d’aquesta manera
covarda, per que no tenen els valors, la
personalitat ni la valentia de posar el seu nom i cognom.
De ben segur que els mitjans i canals de
comunicació, així com les xarxes socials tenen els procediments i mecanismes
per lluitar contra aquests covards i “delinqüents” , però ja us dic que, menys efectius són de tot,
alguns inclús m’atreveixo a afirmar que ja els hi està bé, Si,
ja els hi està bé...
Diaris com el BON DIA i concretament la secció anomenada “ Punt de reunió” publica cada dia missatges que envien els
“lectors” la majoria dels quals són difamatoris, acusadors, insultants,
racistes etc... en definitiva d’un baix to inacceptable.
IEEEPPPP ! - Dirà algú d’aquest rotatiu... Però si
qualsevol persona es veu afectada o identificada en algun dels sms que
publiquem, ho pot denunciar i nosaltres,
(prèvia sol·licitud de les autoritats competents) facilitem el número de
telèfon des d’on s’ha enviat el sms.
I jo em pregunto responsable/s de publicar els
missatges: Ja dormiu bé per les nits?
I penso el mateix de la possibilitat d’opinar i
escriure el que vulguis en qualsevol diari digital del nostre país, bé, matiso, la possibilitat d’opinar no la
critico, al contrari !!! Critico i em molesta que només et calgui una
adreça de correu electrònic per dir el que realment et doni la gana... és igual
si és fals, infundat i fins hi tot presumptament susceptible de delicte.
IEEEPPPP ! Diran alguns d’aquests mitjans... Però
si tenim un “administrador o gestor“ de totes les opinions que entren i passen
un “tall” abans de publicar-les...
li
demanaria el mateix: Ja dormiu bé per les nits?
Només fan que potenciar i difondre l’opinió
d’aquests “personatges infeliços i mèrdics”, per tant penso que en son còmplices i si be és cert, i
en honor a la veritat, que també s’hi publiquen opinions boníssimes i de
qualitat, però amb aquesta manca de
sensibilitat i rigor estan potenciant el missatge de :
TU DIFAMA
... QUE ALGUNA COSA QUEDA...
Només una
darrera coseta per informació dels meus lectors:
- Tot i que en un passat vaig “patir” l’acció
d’algun anònim difamador, (MAL PARIT) la redacció d’aquesta reflexió, no ha estat motivada, ni és en conseqüència d’aquell fet.
- Potser l’article es conseqüència del “cansament
intel·lectual” que em causa llegir les dos darreres pàgines del Diari Bon dia,
les edicions digitals del Periòdic i del Diari d’Andorra, veure segons quins “tuits” i comprovar l’efecte de l’acció dels “trolls”
...
Ara que acabo, estic pensant que... de fet ningú
m’obliga a llegir, ni a tenir twitter, facebook... M’HO RUMIARÉ....
Jordi Farré
