La meva reflexió d’avui és titula: QUI SIGUI vs SITUACIÓ ACTUAL, però també es podria haver titulat,
“FUNCIONARIS vs SITUACIÓ ACTUAL”, “BOMBERS vs SITUACIÓ ACTUAL”, “ BANQUERS vs
SITUACIÓ ACTUAL”, o “PERIODISTES vs SITUACIÓ ACTUAL” i fins i tot “POLÍTICS vs SITUACIÓ ACTUAL”...
Més enllà de l’encapçalament, m’agradaria
explicar el convenciment que experimento
per afirmar que gairebé sempre el principal “enemic” d’un col·lectiu o
professió, és el mateix col·lectiu i les persones que el conformem...
Tot col·lectiu i agrupació empresarial o
professional, la conformen una sèrie de persones, de tot “tipus”, amb diferents
orígens, religions, nivells d’estudis, estats civils, ideologies, poder
adquisitiu, edats, sexe, etc.
Quan un col·lectiu ha de negociar, proposar o
posicionar-se envers una situació o context determinat, aquestes
particularitats o connotacions que menciono, es posen de relleu i evidentment
condicionen o fan impossible l’entesa. I
en la meva experiència particular, quan per fi, s’arriba a una entesa, aquesta
és fràgil o totalment fictícia, per tant, no tarda en desaparèixer.
Dic això per que de vegades no som capaços d’obrir una mica el nostre punt de mira,
i per molt bons arguments i amb més raó que un Sant al nostre favor, no deixem
de mirar-nos el melic, de viure de records, d’alimentar constantment la
rancúnia del passat... i en conseqüència, no tenim la capacitat de situar les
nostres reivindicacions en el context
actual.
En el darrers dos anys o potser fa una mica més
de temps, el context socioeconòmic ha canviat a una velocitat de vertigen i la
perspectiva és que continuarà així o pitjor.
Amb aquest “panorama” i buscant entendre el per què ens comportem de la
manera que ho fem darrerament, de forma instantània em ve al meu pensament:
1.- No entenc que amb tota l’amplia llista de
grans professionals, economistes, financers etc. que ara ens alliçonen als ciutadans i als
governs de com sortir d’aquesta crisis,
no evitessin, quant tocava, al seu dia, que s’arribés a produir.
2.- No comprenc que molta
gent s’ofusqui en continuar reivindicant
tenir el mateix modus vivendi que tenia fa cinc anys
enredera. Com si el problema global no
anés amb ells... Segurament en són les “víctimes”, però malauradament per els
que “tallen el bacallà” són “danys col·laterals”.
3.- Encara hi ha algú que
creu que tornarem a tenir el model financer o econòmic dels darrers anys???
4.- I per mi, potser el més important: -Com és que al nostre país, (als estats
veïns, pocs, però algun n’hi ha) ningú
(llevat del ex director de la
CASS, que jo sàpiga) pagui o se’l responsabilitzi per una
mala gestió política o econòmica?
El ciutadà, reclama i vol veure que es depuren
responsabilitats, sigui on sigui i en l’àmbit que s’escaigui, tot i que potser és massa tard, vol que qui la
faci, que la pagui !!!
Segurament, si aquesta pràctica hagués estat més
natural o arrelada a Andorra, (casos per il·lustrar-ho, tots en tenim algun al
cap... de tots colors i afiliacions...) no haguéssim arribat al punt on ens
trobem o be estaríem “culturalment” més preparats per fer-hi front.
I dic això per que encara és molt, (massa) freqüent sentir:
- Es que el govern del “Sr Tal” va fer
això... i el ministre “fulanito” va
aprovar no se què.... i el Secretari d’Estat de Funció Pública de l’any “X”, no
va actuar en el cas de “menganito”.... I aquests tipus d'exemples també valen i molt,
per la banca i pel “privat”.
Al meu entendre, és aquest legítim afany de buscar culpables i
culpabilitzar-los de tots els nostres mals i problemes, que
ens desgasta i absorbeix les “forces” que s’han de tenir en el moment actual
per tirar endavant i buscar solucions als problemes.
I en aquest punt, enllaço amb el inici de
l’escrit... de funcionaris, bombers, polítics, periodistes, metges, etc... n’hi ha de bons i de dolents, i sempre amb el
tarannà o mala praxis d’un, n’hi ha prou per minvar la imatge de la resta de
cara a la societat.
I a tots aquests “actors” que s’involucren en
major o menor mesura, però que a la fi , i al cap, estan allà per intentar
solucionar-ho, els hi dic:
-Senyors!!!
és hora d’oblidar, momentàniament i
que quedi clar que dic: momentàniament, el passat i començar a
empènyer del carro per sortir d’aquesta situació, i per això, i tal com
manifesten en els darrers dies alguns articles d’opinió, és fonamental bons representants de tots els col·lectius, dels públics i dels
privats, bons polítics, i sobretot bona
predisposició de totes les parts, conscients del poc marge de maniobra que la
“situació” ens permet.
Només així podrem tornar a redefinir “les regles
del joc” i tornar a viure en sintonia amb el nou entorn socioeconòmic. I quan arribem aquest punt, que tardarà i
molt, potser si que tornarem a recordar,
però sobretot, recordar per no
cometre els mateixos errors...
Potser és una reflexió molt genèrica i poc
tècnica, que la majoria ja us l’havíeu fet fa temps, però no està de més
recordar-nos la de tant en tant per no perdre el nord...
PD:
Abans de publicar aquest escrit, me'l llegeixo un
parell de cops... de sobte em ve a la ment
una reflexió tant o més interessant que la que acabeu de llegir... les línies
anteriors fan referència a una part important de la societat andorrana, aquella part que tenim feina i en molts casos tenim el lloc de treball garantit, però seria molt hipòcrita no fer esment
de tota aquella gent, (malauradament cada dia més nombrosa), que han
perdut la feina i que ho estant passant malament de veritat. Aquelles persones que
en un percentatge important no tenen marge de negociació de res i que es troben
desemparats... No els podem oblidar i
els hem d’ajudar, si ho fem, potser haurem obert i sensibilitzat una mica més
el nostre punt de mira, i les nostres
reivindicacions seran més creïbles, reals i conseqüents amb l’entorn...
Continuarà....