A un dia per la inauguració oficial
del certamen Andorra Land Art voldria felicitar públicament a Reunió de Papaia
i més concretament al meu estimat Pere Moles, per la gran iniciativa i per la
gran feina realitzada per tal que l’Andorra Land Art esdevingui una realitat.
Us podria explicar del que es tracta
aquesta Biennal, els artistes que hi venen i els emplaçaments de les obres que
s’hi exposen, però tota aquesta informació la trobareu a la web: www.andorralandart.com millor explicada
del que ho pugui fer jo. L’objectiu del meu escrit és el de reconèixer la tasca
feta pel visionari del Pere i el grup d’amics i professionals que l’han
acompanyat en aquesta aventura.
Vagi per endavant que no sóc gaire
entès d’art en general i menys en Land Art, però si que us puc i vull narrar un
boci de la història que hi ha al darrera d’aquest projecte.
Com que tinc la sort de formar part
de l’entorn del Pere, fa molt temps, que sento parlar del concepte “Land Art” o
d’art mediambiental. Concepte, que a l’igual que a molts de vosaltres, (suposo)
en sentir-lo per primera vegada em va causar una sèrie de dubtes i d’estupefacció...
Ja fa alguns anys, sempre que
coincidia amb en Pere (que és molt sovint...) m’anava il·lustrant en aquest món,
quan parlava i parla encara avui, d’aquest tipus d’expressió artística ho fa
amb passió i sentiment. Us asseguro que li canvia la cara i se l’il·lumina l’expressió,
podia i pot parlar del tema tot el temps que l’altre interlocutor vulgui dedicar
a escoltar-lo.
Mentre continuava treballant en la
seva altra passió i feina, el disseny gràfic, de forma natural el Pere s’obsessionà
amb l’art a la natura, casi adoptant-lo com a “modus vivendi”. El resultat del que veurem en les nostres
contrades, no neix com un bolet... no és fruit d’uns dies de treball i quatre
cops de fil. Darrera hi ha moltes milles recorregudes i molts indrets explorats
on el Land Art ja està implantat i transmeten a la gent que els visita, el que
fa l’art: Sensacions, sentiments, emocions, etc..
El que avui és el comissari de la primera
biennal de Land Art a casa nostra, ho és
bàsicament per l’entusiasme, pel sacrifici, per l’experiència, per la
formació i devoció constant per l’art i per la immersió passional que ha
experimentat en aquest món els darrers anys.
La seva capacitat i tossuderia l’han
portat a aconseguir, al meu entendre, una fita increïble el l’historia de l’art
a Andorra. Fita que evidentment no ha aconseguit sol. Quan la biennal s’estava coent,
va unir un gran equip de professionals que dedicant-s’hi en cos i ànima han
cuinat aquest plat que finalment es
podrà servir a partir demà dia 10 de setembre. Permeteu-me que faci una menció especial pel
Jordi Solé, el Tito i com no, la Neus. Sense la seva aportació d’oxigen,
vitalitat i fins i tot alguna quota de racionalitat, el somni del Pere no s’hagués
fet realitat.
Desitjo de tot cor que el públic
consumidor d'art del nostre país, així com els que ens visitin, l’Andorra Land
Art, les obres que s’hi exposen i el ventall multidisciplinar dels seus
creadors compleixi les seves expectatives, i tinguin una molt bona crítica de
la biennal.
FELICITO a tot l’equip que heu fet
possible l’Andorra Land Art, als col·laboradors, i als patrocinadors. A punt de
començar, per mi, la biennal ja és tot un èxit!
Per cert, l’obra “Estripajecs” es
simplement genial!
