Meritxell i Carlemany per a vianants
Ja fa temps que crec que l’eix comercial format
per l’avinguda Meritxell i Carlemany haurien de ser per a ús de vianants, de
fet ho manifesto sovint, parlant amb gent i amics, i també expressant-ho a les
xarxes socials.
Per tal d’enfortir el meu discurs i conèixer tots
els “pros i contres” dels carrers per vianants, des de ja fa temps, que m’informo i m’il·lustro dels avantatges i els
inconvenients que representa aquesta transformació.
Observo altres ciutats o viles properes, que van
apostar al seu dia pel model de carrers per a vianants en els seus eixos
comercials, i intueixo les avantatges que tenen o han tingut.
Sempre que viatjo a qualsevol ciutat procuro
passejar-me pels seus carrers de vianants, quin plaer passejar pel Portal de
l’Àngel a Barcelona, quin bullici per la calle Preciados a Madrid, i la identitat
del Barri de la Boca
a Buenos Aires. Podria estar dient noms tota la nit... (com deia la cançó), de
ben segur que a tots us ve a la memòria un carrer per vianants d’algun lloc.
La primera conclusió que en trec és que, en moltes ciutats no només es potencien els
carrers per a vianants ja existents, sinó que, se’n creen i transformen de nous
com a reclam i com acció activadora de la econòmica i del comerç d’aquella zona. A Andorra, un altre cop ja fem tard!!!
De fet em sembla que Andorra la Vella i Escaldes, deuen ser
de les poques ciutats o viles “comercials” que no disposen d’una zona per a
vianants, (llevat dels nuclis antics i per que no els hi queda altra opció),
pel que sé de bona font, es que pel que fa a l’avinguda Carlemany des del
carrer de la Unió
fins al C. de la
Constitució, és tècnicament possible, a l’AV Meritxell és més
difícil però no impossible.
La segona conclusió que en trec i aquesta és
indiscutible i de “pes” , és que els carrers per vianants permeten reduir la
contaminació ambiental i acústica considerablement, a banda de facilitar el
moviment dels vianants.
Com usuari freqüent d’aquestes dues avingudes, (de
fet jo hi he viscut molts anys a les dues) puc dir que, al passejar amb la
canalla o anar a comprar qualsevol cap de setmana o festiu, experimento una sensació de pànic i
nerviosisme que de vegades em fa avorrir el “baixar” a Andorra, estic
contínuament llençant advertiments als meus nens:
-
“
vigileu no us xafi un cotxe ”
-
“
Pareu al semàfor ”
-
“
vigila les bosses dels senyors”
-
“
deixeu passar el cotxet del bebe”
-
“
perdó per l’empenta ”
-
“
no s’estacioni aquí, que no ho veu que no deixa passar?”
Contràriament al que sento els dies puntuals que
es tanca a la circulació rodada, com ara la cavalcada de reis, o aquells dies
que és va tancar un tram de l’AV Meritxell, en els que passejar-hi em transmet,
calma, seguretat i la sensació d’estar en un altre país i fins i tot en un parc
temàtic de les compres.
M’omple de tranquil·litat i perquè no dir-ho, d’alegria.
Una tercera conclusió i a la vegada opinió que
manifesten els “experts” en relació als carrers per vianants, és el reclam que
exerceixen sobre la gent, i com sabeu, on hi ha gent hi ha negoci, i aquest fet
produeix que les marques i franquícies “de torn” si estableixin.
I els comerciants?
Que hi diuen?
Tinc entès que no hi estan massa a
favor... pel que he pogut llegir, aquest posicionament per part dels comerciants
és repeteix a tots aquells llocs on s’ha volgut fer l’acció de “peatonalitzar” un carrer o avinguda, i
que amb el pas del temps, la gran part d’ells ha acabat reconeixent l’èxit de
la metamorfosi dels carrers.
El resultat de l’enquesta plantejada del 7 al 13
d’agost pel Diari d’Andorra, i resposta amb
582 vots referent a si les avingudes Meritxell i Carlemany s’haurien de
fer per a vianants, és força indicatiu del que la majoria de gent enquestada vol, un 58% manifesten que
SI, ha de ser per vianants.
Així doncs, només cal demanar als governants
parroquials i nacionals que siguin
valents, que mostrin la mateixa determinació en aquest projecte que la
que mostren estan a favor o en contra del heliport del Patapou. Que no facin
massa tard en engegar-ho, i sinó hi creuen com a mínim, fer-ho en dies
puntuals, en temporada alta o en franges horàries de molta afluència.
Per cert estic pensant la possibilitat de col·locar
un rètol gegant a la façana de casa la meva padrina de l’AV Meritxell, que hi digui :
