Un any, ja!

Un any passa ràpid, però el vuit que vas deixar continua present, molt present!
Et trobo i trobem molt a faltar, sobretot la mare... ja saps, vivia per tu.
No passa un dia que no et tingui present i me'n recordi de tu, ja ho diuen: "Sempre recordem a les persones que estimem quan ja no hi son..." Potser és cert... En tot cas i per mi ets més viu que mai, per que et somio, et sento, i et porto al cor.

Quan pronuncio; " El padrí Toni... o el meu pare...", em canvia el to de veu, se'm omplen els pulmons i m'envaeixo d'orgull i estimació. Tot sovint parlo de tu al Mateu i al Tom, de la teva andorranitat, de la teva bondat, de la teva solidaritat i del teu barcelonisme, t'estimen !!!

Aquell dia al vespre vaig anar a una reunió al Sisco de Sants, per preparar la Nit de l'esquí amb alguns companys de la Fae, ahir l'atzar va fer coincidir que en el primer aniversari de la teva mort, em trobés al mateix lloc i amb la mateixa gent... Si més no, curiós !
Dona records al Jordi i al Simonet!