QUE HAGUÉSSIU FET VOSALTRES?

La darrera entrada al "blog" acabava amb un continuarà.... A banda que no he tingut temps per dedicar-me a escriure, també m’he estat plantejant si, calia realment continuar abordant aquest tema tant “sensible"...

Finalment i després de varis dies de pensar-ho decideixo que si, que continuarà!, però des d’un prisma més específic i concret, vull escriure sobre els bombers!!!  i concretament un article que anomenaré, " els propis bombers, som els que acabarem amb els bombers"

Després d’ordenar dins del meu cap unes quantes idees i conceptes, em decideixo a picar tecles conscient de que el que plasmaré ferirà sensibilitats i evidentment crearà debat, però sempre des de l'optica constructiva i que el fet de intercanviar opinions tingui com a objectiu la  millora. 

Al cap de molta estona de plasmar tot el que penso, només em queda prémer el botó "enter" del teclat per fer-ho públic, em llegeixo varies vegades l’escrit i de cop i volta m’envaeix un sentiment que  s’assembla molt a la por, que em genera molts dubtes i que metafòricament parlant, fa que  apareguin  un àngel i un dimoni a banda i banda del meu cap i que em bombardegin d’arguments, l’un per convèncer-me de que "pengi" l’article, i l’altre, que pel contrari, no ho faci tenint en compte les conseqüències que comportarà.

Buff, Buff, Bufffffff...

- Que faig?

- Si sempre dic el que penso !

- Que si no ho faig, m’estaré traint...

- Que encara que ho escrius com a Jordi Farré, ara ets Director adjunt i la gent  no ho diferenciaran...

- Que potser no toca obrir velles ferides...

- Per que vols més mals de cap?

- Etc, etc, etc...

Amics, després de rumiar-ho força estona, premo el boto de "guardar como" i decideixo que l'article hivernarà una temporadeta, no sé quant, però s’estarà a l’ombra.

Com a consol dels que pugueu pensar:

 - Oh! Llàstima, aquí hi havia marro... 

Tranquils, si em coneixeu una mica, sabeu que el text no quedarà en l’oblit i acabarà veient la llum, segurament en el moment oportú.

Avui només puc dir-vos que el guanyador del duel àngel "versus" dimoni ha estat el personatge alat, que amb el seu "savoir faire" ha fet prevaldre la meva responsabilitat i sobretot la transcendència (en el meu entorn laboral,al menys) de les meves opinions.

Em sento bé!!! Crec que he fet el correcte, si més no, ús agrairé que amb els vostres comentaris expresseu quina opinió us mereix la meva decisió, que haguéssiu fet vosaltres?

Fins la propera entrada...