CARLEMANY I MERITXELL PER VIANANTS

Meritxell i Carlemany per a vianants

Ja fa temps que crec que l’eix comercial format per l’avinguda Meritxell i Carlemany haurien de ser per a ús de vianants, de fet ho manifesto sovint, parlant amb gent i amics, i també expressant-ho a les xarxes socials.

Per tal d’enfortir el meu discurs i conèixer tots els “pros i contres” dels carrers per vianants, des de ja fa temps, que  m’informo i m’il·lustro dels avantatges i els inconvenients que representa aquesta transformació.

Observo altres ciutats o viles properes, que van apostar al seu dia pel model de carrers per a vianants en els seus eixos comercials, i intueixo les avantatges que tenen o han tingut.

Sempre que viatjo a qualsevol ciutat procuro passejar-me pels seus carrers de vianants, quin plaer passejar pel Portal de l’Àngel a Barcelona, quin bullici per la calle Preciados a Madrid, i la identitat del Barri de la Boca a Buenos Aires. Podria estar dient noms tota la nit... (com deia la cançó), de ben segur que a tots us ve a la memòria un carrer per vianants d’algun lloc.

La primera conclusió que en trec és que, en  moltes ciutats no només es potencien els carrers per a vianants ja existents, sinó que, se’n creen i transformen de nous com a reclam i com acció activadora de la econòmica i del comerç d’aquella zona.  A Andorra, un altre cop ja fem tard!!!

De fet em sembla que Andorra la Vella i Escaldes, deuen ser de les poques ciutats o viles “comercials” que no disposen d’una zona per a vianants, (llevat dels nuclis antics i per que no els hi queda altra opció), pel que sé de bona font, es que pel que fa a l’avinguda Carlemany des del carrer de la Unió fins al C. de la Constitució, és tècnicament possible, a l’AV Meritxell és més difícil però no impossible.

La segona conclusió que en trec i aquesta és indiscutible i de “pes” , és que els carrers per vianants permeten reduir la contaminació ambiental i acústica considerablement, a banda de facilitar el moviment dels vianants.

Com usuari freqüent d’aquestes dues avingudes, (de fet jo hi he viscut molts anys a les dues) puc dir que, al passejar amb la canalla o anar a comprar qualsevol cap de setmana o festiu,  experimento una sensació de pànic i nerviosisme que de vegades em fa avorrir el “baixar” a Andorra, estic contínuament llençant advertiments als meus nens: 

-          “ vigileu no us xafi un cotxe ”

-          “ Pareu al semàfor ”

-          “ vigila les bosses dels senyors”

-          “ deixeu passar el cotxet del bebe”

-          “ perdó per l’empenta ”

-          “ no s’estacioni aquí, que no ho veu que no deixa passar?”

Contràriament al que sento els dies puntuals que es tanca a la circulació rodada, com ara la cavalcada de reis, o aquells dies que és va tancar un tram de l’AV Meritxell, en els que passejar-hi em transmet, calma, seguretat i la sensació d’estar en un altre país i fins i tot en un parc temàtic de les compres.

M’omple de tranquil·litat i perquè no dir-ho, d’alegria.  

Una tercera conclusió i a la vegada opinió que manifesten els “experts” en relació als carrers per vianants, és el reclam que exerceixen sobre la gent, i com sabeu, on hi ha gent hi ha negoci, i aquest fet produeix que les marques i franquícies “de torn” si estableixin. 

 

I els comerciants?   

 Que hi diuen?                                                                                                        

 Tinc entès que no hi estan massa a favor... pel que he pogut llegir, aquest posicionament per part dels comerciants és repeteix a tots aquells llocs on s’ha volgut fer l’acció de “peatonalitzar” un carrer o avinguda, i que amb el pas del temps, la gran part d’ells ha acabat reconeixent l’èxit de la metamorfosi dels carrers.

El resultat de l’enquesta plantejada del 7 al 13 d’agost pel Diari d’Andorra, i resposta amb  582 vots referent a si les avingudes Meritxell i Carlemany s’haurien de fer per a vianants, és força indicatiu del que la majoria de  gent enquestada vol, un 58% manifesten que SI, ha de ser per vianants.

Així doncs, només cal demanar als governants parroquials i nacionals que siguin  valents, que mostrin la mateixa determinació en aquest projecte que la que mostren estan a favor o en contra del heliport del Patapou. Que no facin massa tard en engegar-ho, i sinó hi creuen com a mínim, fer-ho en dies puntuals, en temporada alta o en franges horàries de molta afluència.

Per cert estic pensant la possibilitat de col·locar un rètol gegant a la façana de casa la meva padrina de l’AV Meritxell,  que hi digui :