diumenge, 19 d’agost del 2012

CARLEMANY I MERITXELL PER VIANANTS


Meritxell i Carlemany per a vianants

Ja fa temps que crec que l’eix comercial format per l’avinguda Meritxell i Carlemany haurien de ser per a ús de vianants, de fet ho manifesto sovint, parlant amb gent i amics, i també expressant-ho a les xarxes socials.

Per tal d’enfortir el meu discurs i conèixer tots els “pros i contres” dels carrers per vianants, des de ja fa temps, que  m’informo i m’il·lustro dels avantatges i els inconvenients que representa aquesta transformació.
Observo altres ciutats o viles properes, que van apostar al seu dia pel model de carrers per a vianants en els seus eixos comercials, i intueixo les avantatges que tenen o han tingut.

Sempre que viatjo a qualsevol ciutat procuro passejar-me pels seus carrers de vianants, quin plaer passejar pel Portal de l’Àngel a Barcelona, quin bullici per la calle Preciados a Madrid, i la identitat del Barri de la Boca a Buenos Aires. Podria estar dient noms tota la nit... (com deia la cançó), de ben segur que a tots us ve a la memòria un carrer per vianants d’algun lloc.

La primera conclusió que en trec és que, en  moltes ciutats no només es potencien els carrers per a vianants ja existents, sinó que, se’n creen i transformen de nous com a reclam i com acció activadora de la econòmica i del comerç d’aquella zona.  A Andorra, un altre cop ja fem tard!!!

De fet em sembla que Andorra la Vella i Escaldes, deuen ser de les poques ciutats o viles “comercials” que no disposen d’una zona per a vianants, (llevat dels nuclis antics i per que no els hi queda altra opció), pel que sé de bona font, es que pel que fa a l’avinguda Carlemany des del carrer de la Unió fins al C. de la Constitució, és tècnicament possible, a l’AV Meritxell és més difícil però no impossible.

La segona conclusió que en trec i aquesta és indiscutible i de “pes” , és que els carrers per vianants permeten reduir la contaminació ambiental i acústica considerablement, a banda de facilitar el moviment dels vianants.

Com usuari freqüent d’aquestes dues avingudes, (de fet jo hi he viscut molts anys a les dues) puc dir que, al passejar amb la canalla o anar a comprar qualsevol cap de setmana o festiu,  experimento una sensació de pànic i nerviosisme que de vegades em fa avorrir el “baixar” a Andorra, estic contínuament llençant advertiments als meus nens: 

-          “ vigileu no us xafi un cotxe ”
-          “ Pareu al semàfor ”
-          “ vigila les bosses dels senyors”
-          “ deixeu passar el cotxet del bebe”
-          “ perdó per l’empenta ”
-          “ no s’estacioni aquí, que no ho veu que no deixa passar?”

Contràriament al que sento els dies puntuals que es tanca a la circulació rodada, com ara la cavalcada de reis, o aquells dies que és va tancar un tram de l’AV Meritxell, en els que passejar-hi em transmet, calma, seguretat i la sensació d’estar en un altre país i fins i tot en un parc temàtic de les compres.
M’omple de tranquil·litat i perquè no dir-ho, d’alegria.  




Una tercera conclusió i a la vegada opinió que manifesten els “experts” en relació als carrers per vianants, és el reclam que exerceixen sobre la gent, i com sabeu, on hi ha gent hi ha negoci, i aquest fet produeix que les marques i franquícies “de torn” si estableixin. 
 
I els comerciants?   
 Que hi diuen?                                                                                                        
 Tinc entès que no hi estan massa a favor... pel que he pogut llegir, aquest posicionament per part dels comerciants és repeteix a tots aquells llocs on s’ha volgut fer l’acció de “peatonalitzar” un carrer o avinguda, i que amb el pas del temps, la gran part d’ells ha acabat reconeixent l’èxit de la metamorfosi dels carrers.



El resultat de l’enquesta plantejada del 7 al 13 d’agost pel Diari d’Andorra, i resposta amb  582 vots referent a si les avingudes Meritxell i Carlemany s’haurien de fer per a vianants, és força indicatiu del que la majoria de  gent enquestada vol, un 58% manifesten que SI, ha de ser per vianants.

Així doncs, només cal demanar als governants parroquials i nacionals que siguin  valents, que mostrin la mateixa determinació en aquest projecte que la que mostren estan a favor o en contra del heliport del Patapou. Que no facin massa tard en engegar-ho, i sinó hi creuen com a mínim, fer-ho en dies puntuals, en temporada alta o en franges horàries de molta afluència.

Per cert estic pensant la possibilitat de col·locar un rètol gegant a la façana de casa la meva padrina de l’AV Meritxell,  que hi digui :


 





2 comentaris:

  1. Absolutament d'acord, és un plaer passejar sense haver d'esquivar obstacles i empassar fums. Fa que encara t'hi paris més a mirar aparadors, no entenc per què el comerç no ho veu bé...
    Bon escrit, Jordi!

    ResponElimina
  2. Jo sóc fill de Reus, però ja fa un grapat d'anys que no hi visc.
    Pel que hi vaig poder veure i viure, hi va haver un abans i un després dels carrers peatonals. Sempre a millor, és clar.
    Un dels últims carrers a transformar-se va ser el Carrer Llobera, allí van començar a tancar-lo alguns dissabtes, i van ser els propis comerciants que van demanar que fos un tancament definitiu.
    Jo ara fa una quants anys que no m'hi passejo per les vostres avingudes andorranes, però aquesta sensació de pànic que dius, també l'he tingut, i això que llavors jo no tenia canalla.

    Endavant, que al final ho aconseguiràs!

    ResponElimina