El per què de tot plegat

Us heu parat a pensar quantes preguntes i/o dubtes us plantegeu al cap del dia?

No sé el nombre exacte (segur que existeix algun estudi...) però en el meu cas moltíssimes, masses!!!

Ens passem gran part del dia buscant respostes, moltes d’elles intranscendents a preguntes banals.

Molts dels successos o coses que passen diàriament, reclamen la nostra atenció i automàticament ens generen dubtes o qüestions del perquè succeeixen, i no em refereixo exclusivament aquells fets “noticiables”, sinó també aquelles "historietes" o esdeveniments del nostre entorn més pròxim, ja sigui social, familiar o laboral.

Recentment he arribat a la conclusió que tinc que discriminar totes aquelles preocupacions i dubtes que em provoquen  una inversió de pensaments important i que la resolució dels mateixos no puc controlar, no puc solucionar i/o que directament, no van amb mi...

Personalment penso que és una qüestió de salut mental.... De què em serveix rumiar i buscar els motius o l’entrellat a aspectes i desenllaços que passen i no hi tinc res a veure?

No vull invertir un minut del meu temps intentant resoldre o buscant explicacions als temes de safareig, a les decisions polítiques (“il·lògiques”) a l’estil de joc del Barça o el  per què els turistes del Pas de la Casa van amb caixes de cartró pel carrer....

Són alguns dels exemples de qüestions que evidentment algú trobarà importants, però a mi en principi i com es diu vulgarment "m’he la porten fluixa" ( perdó per l’expressió)

En fi... Treballo en seleccionar el que son preocupacions de veritat en la meva vida i el què no val la pena ni perdre un minut en analitzar ni en buscar respostes...

Una de les primeres accions que ja fa temps em vaig “autoreceptar”, i verdaderament  és molt saludable, és escollir la programació de TV en què inverteixo el poc temps que tinc per mirar la caixa tonta... ( els que no ho feu proveu-ho) en aquest sentit em sap més greu que deixi d’emetre canal 9 que si ho fes Tele 5, per exemple...

  Ara estic treballant en què la vida de la gent del meu entorn que no son família i amics no m’afecti.... No és fàcil i no se si ho aconseguiré. Però de veritat que el fet que el meu "veí" tingui 50 amants o s’hagi fet capellà no m’ha de robar més de tres segons del meu temps, millor dit no m’ha de robar ni un segon !!!

No m’interpreteu malament i penseu que a partir d’ara passo de tot.... ans al contrari ! Només que em preocuparé per al que realment val la pena i en el que professionalment em pertoca i m’enriqueix com a persona.

Per cert, heu vist que la Duquessa d’Alba sembla un simi?

:-)