Per on començar?
Ja fa molt temps que tinc ganes d'escriure... escriure sobre molts temes, sobre bombers, sobre política sobre injustícies, sobre curiositats sobre els meus valors, en definitiva sobre el que em preocupa i/o m'agrada del meu entorn i per que no, de la vida en general.
El primer pas i després de mesos de rumiar-ho ja l'he fet, crear un blog!
I per que? us preguntareu, (o no). Doncs per tal de poder compartir amb el món les meves reflexions.
Una de les primeres "pors" que tinc és la de fer-ho bé. Hi han milions de "blogguers" per la xarxa i un centenar en el meu entorn més pròxim, aquests darrers de fet ho fan molt bé això d'escriure i en referència a temes molt interessants.
Després d'entendre i convencem que aquest "món" dels blogs no és cap concurs literari ni competició de seguidors etc... vaig tenir el valor de crear-ne un, el MEU blog, espai que em servirà, si més no per reflexionar amb veu alta, per practicar la meva feble escriptura amb la llengua que m'estimo i per donar a conèixer la meva opinió sobre fets diversos.
Així doncs... Ja sóc aquí !!!
M'agrada la idea de poder-te llegir de forma més complerta. A més del que dius a Twitter en 140 caràcters serà interessant conèixer els pensaments i neguits d'algú del País dels Pirineus.
ResponEliminaI no pateixis per si escrius millor o pitjor, tot s'aprèn en aquesta vida, de moment portes la L (o la A) de pràctiques.
Bona sort.
pd. et poso al meu com a un dels blocs que segueixo, per a que tinguis més pressió mediàtica ;-)
Anirem seguint els teus pensaments i a veure com ens sorprens en aquesta nova faceta, sort
ResponEliminaEstimat amic,
ResponEliminaLlegint les teves entrades i sobretot coneixen-te, crec que li has agafat el "tranquillo" a aquesta dura i preciosa vida que ens ha tocat viure.
A mi m´és igual si escrius bé, regular o malament, qui sóc jo per jutjar-ho, ni tan sols si estic o no d'acord amb el que escrius, el que m'importa és veure que ho fas perquè vols seguir creixent i perquè no t'és indiferent el mon.
Des de que ens coneixem que no has parat de fer-ho i ara a més de parlar-ho, ho escrius... tu pots amb tot!
Aquest és el teu espai, disfruta'l, escriu quan vulguis i sobretot no el converteixis en una obligació.
Una abraçada monamí, good job!