LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ amb NOM I COGNOMS
Admiro les persones que com és diu al carrer, “van de
cara” i diuen el que pensen, encara admiro i m’agrada més
la gent franca que opina, reflexiona i crea debats oberts sobre temes sensibles
i actuals, i no faig referència només de periodistes o polítics (que també n’hi
ha algun que m’agrada...) em refereixo, més aviat a aquell “ciudadano de a pié” com diuen en castellà.
Em Definiria com a una persona que procuro dir
sempre el que penso, de vegades ho faig diplomàticament o de manera
políticament correcta, però d’altres, sense pèls a la llengua. (en algun “fregao” m’he posat...) El fet d’expressar-me
clarament i sense hipocresies em fa sentir bé, m’alleugereix ... això si, sempre amb respecte i rubricant amb el meu nom.
Si tirem una dotzena d’anys enredera era difícil
fer sentir la teva veu sinó enviaves una carta o un correu electrònic al director
d’un mitjà de comunicació, era incòmode o complicat poder opinar públicament.
Des l’aparició dels primers mitjans de
comunicació digitals, (sobretot els
diaris) i amb l’amplíssima oferta actual de canals de comunicació, és molt
fàcil “ dir la teva” , massa fàcil. Si
afegim el potencial que tenen en l’actualitat les xarxes socials (twitter, facebook,
linkedin etc....) crec que puc afirmar amb rotunditat que, qui vol manifestar-se públicament pot i té totes les facilitats per
fer-ho.
Fins aquí, crec que no he dit res que no
sabéssiu.... La reflexió ve ara :
- La possibilitat i facilitat que tenim a dia
d’avui per opinar, reflexionar, criticar, explicar i copsar aspectes
relacionats amb els sentiments, emocions i interessos de moltes persones,
empreses o entitats és “brutal”. I no dubtem gens ni mica a signar amb NOM I COGNOMS, una opinió positiva ,
una felicitació, una lloança o un recolzament, a més ja procurem que se sàpiga.
Però amics, això no és ben be així...
Existeix un aspecte molt negatiu dins d’aquest
món i dins d’aquesta “nova” manera de comunicació i/o interacció. És un fet, o millor dit, una
manera de fer que m’indigna, censuro i
que em provoca ràbia i fastig.
És la maldat i prevaricació d’aquella gent que usa
aquestes eines interactives amb l’afany
de destruir, danyar, ferir, difamar, insultar o calumniar... I el més deplorable de tot és que, ho fan des
de l’anonimat i sota l’escut d’un pseudònim, “nick”, “alias” o diga-li com vulguis, operen d’aquesta manera
covarda, per que no tenen els valors, la
personalitat ni la valentia de posar el seu nom i cognom.
De ben segur que els mitjans i canals de
comunicació, així com les xarxes socials tenen els procediments i mecanismes
per lluitar contra aquests covards i “delinqüents” , però ja us dic que, menys efectius són de tot,
alguns inclús m’atreveixo a afirmar que ja els hi està bé, Si,
ja els hi està bé...
Diaris com el BON DIA i concretament la secció anomenada “ Punt de reunió” publica cada dia missatges que envien els
“lectors” la majoria dels quals són difamatoris, acusadors, insultants,
racistes etc... en definitiva d’un baix to inacceptable.
IEEEPPPP ! - Dirà algú d’aquest rotatiu... Però si
qualsevol persona es veu afectada o identificada en algun dels sms que
publiquem, ho pot denunciar i nosaltres,
(prèvia sol·licitud de les autoritats competents) facilitem el número de
telèfon des d’on s’ha enviat el sms.
I jo em pregunto responsable/s de publicar els
missatges: Ja dormiu bé per les nits?
I penso el mateix de la possibilitat d’opinar i
escriure el que vulguis en qualsevol diari digital del nostre país, bé, matiso, la possibilitat d’opinar no la
critico, al contrari !!! Critico i em molesta que només et calgui una
adreça de correu electrònic per dir el que realment et doni la gana... és igual
si és fals, infundat i fins hi tot presumptament susceptible de delicte.
IEEEPPPP ! Diran alguns d’aquests mitjans... Però
si tenim un “administrador o gestor“ de totes les opinions que entren i passen
un “tall” abans de publicar-les...
li
demanaria el mateix: Ja dormiu bé per les nits?
Només fan que potenciar i difondre l’opinió
d’aquests “personatges infeliços i mèrdics”, per tant penso que en son còmplices i si be és cert, i
en honor a la veritat, que també s’hi publiquen opinions boníssimes i de
qualitat, però amb aquesta manca de
sensibilitat i rigor estan potenciant el missatge de :
TU DIFAMA
... QUE ALGUNA COSA QUEDA...
Només una
darrera coseta per informació dels meus lectors:
- Tot i que en un passat vaig “patir” l’acció
d’algun anònim difamador, (MAL PARIT) la redacció d’aquesta reflexió, no ha estat motivada, ni és en conseqüència d’aquell fet.
- Potser l’article es conseqüència del “cansament
intel·lectual” que em causa llegir les dos darreres pàgines del Diari Bon dia,
les edicions digitals del Periòdic i del Diari d’Andorra, veure segons quins “tuits” i comprovar l’efecte de l’acció dels “trolls”
...
Ara que acabo, estic pensant que... de fet ningú
m’obliga a llegir, ni a tenir twitter, facebook... M’HO RUMIARÉ....
Jordi Farré
Aixo vol dir que no admetras anonims en el teu blog?
ResponEliminaJordi Babi Montellà.
Hola Babi, com que de moment som "quatre gats" en aquest blog no m'ho havia ni plantejat... però suposo que caldrà llegir primer les opinions que es penjen...
EliminaGràcies per llegir-me.
;)
EliminaHi havia una tira cómica que ilustrava molt bé el que escrius. Dues persones dient-se de tot a internet que eren agafades i posades cara a cara. Es somreien.
ResponEliminaEn fi, jo continuaré llegin-te amb noms i cognoms. Enhorabona, Jordi!
Gràcies, intentaré aprendre una mica de tu.
EliminaEm sumo a les felicitacions per la teva iniciativa Jordi. Tens una seguidora a Ordino a qui li agrada sentir, i molt més llegir a algú que te interès a dir coses "sense pèls a la llengua". Una abraçada.
ResponElimina