Avui, 22 de gener del 2013, abans d'anar a treballar, llegia el Diari
d’Andorra i en la seva pàgina 7, veia que un conegut periodista del país
extreia les seves pròpies conclusions sobre un comunicat intern redactat per la Direcció del Cos de
Bombers i que en “teoria” només hauria d’haver
rebut el personal del DEPEIS... Casualment, curiosament o
premeditadament, (trieu l’opció que vulgueu) en el mateix article s’escriu que
una part del personal del Cos propera a l’A.B.A. és partidària de la dimissió
de la Direcció...
Evidentment no entraré a valorar ni el rerefons
de l’escrit ni la veracitat del mateix, però després de constatar una vegada
més, que lamentablement a dins del Cos
hi ha algú que filtra constantment qualsevol directriu, comunicat o nota
interna del DEPEIS, resto uns segons intentant comprendre el perquè d’aquesta
dèria que té algú de filtrar-ho tot.
La veritat és que no ho aconsegueixo i sense
encara saber el que pretén l’individu en qüestió amb aquestes accions, passo
pàgina i continuo llegint el diari sense donar-li més importància i sense dedicar-li
més del meu temps, (massa que n’he perdut ja.)
Quina sorpresa ha estat la meva quan a la pàgina
23 del mateix rotatiu tornen a parlar de bombers, en aquesta ocasió indirectament, el redactor, que no és el mateix que en la
noticia anterior, relata l’actuació de l’esportista i també bomber andorrà,
Joan Vilana. El reportatge no destaca un resultat esportiu, millor encara,
explica l’actitud i valors mostrats per en Joan Vilana, a l’hora de no dubtar
en abandonar la seva participació en una prova d’esquí alpinisme, per tal d’atendre a un company més jove que havia
patit un accident en la mateixa cursa, oblidant-se per complert de la resta.
Quan en Joan va ser preguntat sobre la seva
actuació, amb la modèstia que el caracteritza, va comentar: “ vaig fer el que
m’han ensenyat els bombers...”
En aquest moment és quan inconscientment entro a
fer paral·lelismes entre les dues noticies i els seus protagonistes. El sentiment
d’orgull i admiració que m’ha despertat
l’acció del Joan Vilana esvaeix la negativitat que m’ha ocasionat la lectura de
la primera noticia.
Retallo la pàgina del diari amb la foto d’en
Vilana al mig i la penjo a la paret del
meu despatx, en un lloc privilegiat. Pretenc que em recordi cada dia els
tipus de bombers que formen el Cos. Gràcies a Déu, per sort de tots, al
Departament hi han uns quants “Vilanas”.
És per a ells que he de dedicar tots els meus esforços i treball en
aconseguir que el marc laboral sigui el adient i la professió que desenvolupem
estigui valorada com cal.
Amb l’altra noticia faig el mateix i també la retallo, però no la penjo en un lloc
destacable, la deso en el fons d’un
calaix, on s’hi quedarà en companyia de les altres noticies produïdes pels
"distorsionadors" de la realitat que, per sort pel Cos i desgràcia d’algun,
aquests són pocs i sempre anònims.
En tot cas, finalitzo l’escrit mostrant la meva més gran consideració i respecte per
tots aquells bombers que demostren cada dia, la seva professionalitat,
humilitat, vocació i passió per la feina de bomber i que avui es veuen
identificats amb un nom propi, el del
Joan Vilana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada