TREBALLAR AMB PERSONES….

Al llarg de la nostra vida la majoria de nosaltres  passem un percentatge molt alt del nostre temps a la feina, molts també per les característiques de la nostra professió ens hem de relacionar amb un nombre important de persones, clients, usuaris, públic, companys i col·laboradors.

-Però què passa quan la relació laboral es centra principalment amb els companys i col·laboradors?

Jo tinc molt clar que aquest fet és un dels més enriquidors de la meva tasca, el fet d’establir relacions professionals que amb el temps esdevenen personals i d’amistat, m’ha ajudat i condicionat força a l’hora de créixer com a persona i com a bomber.

També és veritat que el fet de treballar amb molta gent et pot “amargar l’existència” i pot ser un fre, i fins i tot un motiu per tirar la tovallola, per no entrar a descriure el dolor que et causa comprovar que el que creies una relació forta i sòlida com un roure, només era una relació interessada i alçada sobre uns pilars de palla damunt d’un fanguer...

Per això, quan treballem en el mateix lloc amb molta més gent, una de les primeres coses a acceptar i comprendre és que tots els factors positius i beneficiosos  que t’aporta treballar i relacionar-te amb un col·lectiu nombrós, els pot anul·lar i desvirtuar un percentatge baix  de persones i  “gent  tòxica” del mateix grup humà.

Una vegada  assimilat aquest aspecte, ja hem superat un del principals esculls per poder gaudir de la feina i gestionar “comme il faut” persones.

Per sort i llevat d’algun mal dia... Sóc una persona que gaudeixo i molt treballant i desenvolupant la tasca que faig.  

La interrelació positiva amb la resta de companys m’aporta energia i un plus de motivació a l’hora  d’exercir i demostrar a diari la capacitat per dirigir, per prendre decisions, per donar instruccions, per clarificar objectius i per establir prioritats.

Aquesta dinàmica desenvolupada en un entorn favorable em permet també, ajudar als altres, em facilita la comunicació entre col·laboradors, i m’empeny a motivar, escoltar i encoratjar a l’equip.

Una de les millors inversions que pot fer un, és la d’invertir en formació, formar-se a nivell personal i com a professional. Jo he tingut l’oportunitat de fer-ho, i després de moltes hores d’adquisició de continguts formatius relacionats amb el management,  el coaching, la comunicació i la formació de formadors entre d’altres, em puc donar per satisfet en l’aspecte que duc una “motxilla” plena d’eines per utilitzar en la dificilíssima tasca de gestionar persones.

Es cert que hi ha persones i actituds puntuals  que esgoten la paciència d’un sant i que “ensorrarien” al mateix   Jorge Bucay o fins i tot a l’Aristòtil.

De vegades fins i tot, puntualment,  he arribat a pensar que la teoria i el dogma que transmeten els “coachs”, formadors, i motivadors, no té res a veure amb la realitat, és inaplicable i que és ciència ficció...

   “Cualquier parecido con la realidad es  pura coincidencia....”

Arribats a aquesta situació és quan obro la “motxilla” plena d’eines i intento escollir la precisa, la adient, la justa per poder resoldre la situació particular. És en l’elecció del recurs que recordo tot el que he aprés, que refresco en la meva consciència  la  descripció del meu lloc de treball,  que faig  reflorir els meus valors i que m’obsessiono en reconduir l’actitud d’un altri de manera conseqüent amb  els estereotips, perfils, valors i exigències de la institució on treballem.

Sóc particularment sensible al meu món intern, m’agrada sentir-me en harmonia amb els éssers i les coses. Els sentiments en fan vibrar més que les idees i m’agrada sentir que el meu interlocutor em comprèn i comparteix els meus sentiments. Sóc extremadament metòdic sistemàtic i organitzat. Per mi els afectes són el més important.

Aquesta és la descripció de la meva manera de comunicar, resultant d’un test de management que vaig realitzar fa temps i que comparteixo totalment.

Prefereixo pensar que totes les actituds i comportaments tenen solució, vull continuar creient en els meus mentors en temes de formació i confiar en els recursos que m’ensenyen i en la seva correcta aplicació. Segur que amb aquesta mentalitat em serà més fàcil anar a treballar dia a dia.

No em vull deixar emportar per un optimisme desmesurat, i estic convençut que també existirà algun dia en el  que pensaré allò de: “ Déu, dóna’m paciència per aguantar-lo, per què si hem dones força... “

En fi... Em quedo amb la conclusió empírica a la que vaig arribar ja fa algunes primaveres:  - Si treballes motivat, content, amb energia, passió i amor pel que fas, se’ns dubte el resultat del teu esforç se’n veurà reflectit, potser no aconseguiràs el teu objectiu, però l’autosatisfacció i el convenciment d’haver fet el correcte, ja són per si mateixos una victòria.

"Avui interpretes el paper de Hamlet, i demà el d’un figurant, però en la qualitat de qualsevol interpretació, has de ser artista."

Konstantin Stanislavski.